El padrí del Hostalets
Randa | 17 Desembre, 2005 18:35
Tenc un veïnat jubilat que ara diu que no sap com abans tenia temps d’ anar a fer feina. Ha decidit destinar totes les seves energies a evitar que se construesqui una autopista en el carrer Jacint Verdaguer. Te dues netes petites i les du a passejar. I per així com és i com s’ ha pres la tasca, podria jurar que alguna vegada, quan se troba valent o optimista, els hi ha dit “ ja veureu com gràcies al vostre padrí i altres., en el futur aquí hi haurà un parc”. Quan treballava en el banc, el veia passar amb l’ esquena una mica ajupida i com que és feiner i solidari, sovint t amb una eina per a arreglar panes de veïns o coneguts. Ara camina més dret i te una mirada molt més brillant . Va a les taules de recollida de signatures, fa fotos, cerca per Internet el significat exacte de la paraula “dreta” o del terme “Ajuntament”, fa comptes, encarrega ferratines, posa doblers de la seva butxaca i se fa moltes preguntes. L’ altre dia me va demanar si jo he sentit a dir que el PP te una escola a la qual ensenyen als militants el que han de dir quan troben gent que protesta per barbaritats com la destrucció del Pont del Tren o el projecte de fer quatre o cinc carrils de tràfic en el carrer Jacint Verdaguer. Li vaig dir que segurament si, que hi deu haver llocs en els quals se fan conferències o discursets per a gent que cerca ombres de poder abans de llums de pensament propi. Si localitza algun d’ aquests centres, el veig capaç d’ apuntar-se i aturar-ho tot amb preguntes i preguntes com les que fan les seves netes. El padrí dels Hostalets és encara jove ( seixanta i alguns) i amb les seves habilitats podria intentar fer de comptable clandestí o dedicar-se sols al passeig i la bona vida. També podria intentar “fer amigues” i no li aniria gens malament. Ho se de dues o tres fonts bastant fiables. Però la seva empresa és deixar una Ciutat més habitable a les seves netes i tots els nins i nines com elles. Un dia m’ h o va dir clar: “jo no tenc doblers i ni escriuré un llibre ni pintaré un quadre, però vull que les meves netes puguin sentir-se orgulloses del que va fer el seu padrí”. M’ agradaria que un dia, per una d’ aquestes casualitats que te el mon , es trobàs tot sol a un ascensor espanyat amb Catalina Cirer i veure la cara que farien tot dos, quan , a la fi sortissin. Se ben segur que en Xisco riuria i na Catalina no tant. També puc imaginar dues escenes a l’ entorn de la zona a on , de moment , se fan obres per a soterrar el tren. Si surt com el projecte de l’ Ajuntament Catalina Cirer, enmig del fum i els cotxes , haurà de dir : « això se va fer quan jo era batllessa”. Si surt com proposen els veïnats, el padrí dels Hostalets, serà molt vellet i dirà una vegada i altra « ara podem passejar per aquí” pel que jo vaig fer per a les meves netes fa molt, molt temps.
Parc si
An | 04/01/2006, 20:08