Randa

Observacions i comentaris lliures sobre els dies, els aconteixements i la gent.

El padrí del Hostalets

Randa | 17 Desembre, 2005 18:35

Tenc un veïnat jubilat que ara diu que no sap com abans tenia temps d’ anar a fer feina. Ha decidit destinar totes les seves energies a evitar que se construesqui una autopista en el carrer Jacint Verdaguer. Te dues netes petites i les du a passejar. I per així com és i com s’ ha pres la tasca, podria jurar que alguna vegada, quan se troba valent o optimista, els hi ha dit “ ja veureu com gràcies al vostre padrí i altres., en el futur aquí hi haurà un parc”. Quan treballava en el banc, el veia passar amb l’ esquena una mica ajupida i com que és feiner i solidari, sovint t amb una eina per a arreglar panes de veïns o coneguts. Ara camina més dret i te una mirada molt més brillant . Va a les taules de recollida de signatures, fa fotos, cerca per Internet el significat exacte de la paraula “dreta” o del terme “Ajuntament”, fa comptes, encarrega ferratines, posa doblers de la seva butxaca i se fa moltes preguntes. L’ altre dia me va demanar si jo he sentit a dir que el PP te una escola a la qual ensenyen als militants el que han de dir quan troben gent que protesta per barbaritats com la destrucció del Pont del Tren o el projecte de fer quatre o cinc carrils de tràfic en el carrer Jacint Verdaguer. Li vaig dir que segurament si, que hi deu haver llocs en els quals se fan conferències o discursets per a gent que cerca ombres de poder abans de llums de pensament propi. Si localitza algun d’ aquests centres, el veig capaç d’ apuntar-se i aturar-ho tot amb preguntes i preguntes com les que fan les seves netes. El padrí dels Hostalets és encara jove ( seixanta i alguns) i amb les seves habilitats podria intentar fer de comptable clandestí o dedicar-se sols al passeig i la bona vida. També podria intentar “fer amigues” i no li aniria gens malament. Ho se de dues o tres fonts bastant fiables. Però la seva empresa és deixar una Ciutat més habitable a les seves netes i tots els nins i nines com elles. Un dia m’ h o va dir clar: “jo no tenc doblers i ni escriuré un llibre ni pintaré un quadre, però vull que les meves netes puguin sentir-se orgulloses del que va fer el seu padrí”. M’ agradaria que un dia, per una d’ aquestes casualitats que te el mon , es trobàs tot sol a un ascensor espanyat amb Catalina Cirer i veure la cara que farien tot dos, quan , a la fi sortissin. Se ben segur que en Xisco riuria i na Catalina no tant. També puc imaginar dues escenes a l’ entorn de la zona a on , de moment , se fan obres per a soterrar el tren. Si surt com el projecte de l’ Ajuntament Catalina Cirer, enmig del fum i els cotxes , haurà de dir : « això se va fer quan jo era batllessa”. Si surt com proposen els veïnats, el padrí dels Hostalets, serà molt vellet i dirà una vegada i altra « ara podem passejar per aquí” pel que jo vaig fer per a les meves netes fa molt, molt temps.

Comentaris

Parc si

An | 04/01/2006, 20:08

M'imagin que sé qui és aquest activista, un dels nostres. El combat pel es guanyarà. Molt ben retratat en Xisco. An.

Tremolor als Hostalets

A | 19/12/2005, 17:43

TREMOLOR PELS HOSTALETS. Climent Picornell jcmllonja | 27 Novembre, 2005 18:28 NA JOANA, UNA VEïNADA DELS HOSTALETS, EM FA ARRIBAR UNA FOTO I UN ARTICLE. A la fotografia es pot veure com és de prop el clot per enterrar el tren, de l'escola de Santa Isabel. Tremolor pels Hostalets Tenc un tremolor retardat. No vaig tremolar el dia que varen esbucar el pont del tren, tampoc quan va tremolar l’ escola de Santa Isabel per uns fenòmens que , ara per ara semblem paranormals com molt be es deia a un editorial del “Diari de Balears”. I ara, de sobte, m’ ha agafat un gran tremolor i una gran por. He d’ anar a veure el meu amic Miquel Roca, psiquiatra, o al psicòleg Guillem Mudoy però pel poc que sé d’ ells i de les meves pors, crec que me diran que això que me passa -que tremol tot el dia- és com una mena de reacció post-traumàtica. Però és cert que tenc por, molta por. Climent Picornell va escriure un excel·lent article sobre “ el que no sabem que fan” al Cinema Doré, que se remodela sense cap lletrero que deixi constància de qui són els responsables: ni arquitecte, ni aparellador, ni promotor. M’ havien dit que les monges de Santa Mònica havien comprat l’edifici i, un dia que prenia un tallat a un bar dels entorns, ho vaig explicar als meus veïnats assenyats; entre tots , varem deduir que devia ser per a fer-hi un teatre o saló d’ actes. Un homenet va fer sols un comentari, d’enfora: “ i aquest negoci el va començar un home amb un ase”. El dia següent vaig anar a comprar una falda a la botiga que hi ha just davant l’ antic Doré i la madona me va comentar que ella tampoc no sap que hi han de fer, encara que ha sentit dir que seran pisos . Com així no hi ha rètols sobre qui és el promotor, l’ arquitecte i l’ aparellador? Per molt empegueïts que estiguin haurien de complir la normativa municipal. El divendres 18 de novembre, per alguna cosa màgica. va tremolar i se va cruiar l’ escola pública del barri : Santa Isabel. És la que han d’escollir els pares amb menys possibilitats econòmiques. No hi va haver cap tremolor a Santa Mònica, escola concertada , situada a uns 100 metres i que és un dels col·legis que escolleixen els pares que tenen més possibilitats per a “triar el centre al qual volen que vagin els seus fills”. Ara mateix ho veig com un fenomen apocalíptic total. Com que jo som més o menys creient del que diuen les nostres beneïdes institucions (el Govern i l’ Ajuntament) he de pensar que el tremolor de Santa Isabel no tenia res a veure amb les excavacions per mor de les obres de construcció del metro: un terratrèmol que venia d’ Argèlia? Una finca que ara se situa en el seu lloc ? Una explosió d’ una cantera que fan no sé a on? Tampoc m’ ho crec i he de recòrrer a la versió màgica . Senyal de Déu per la nova Llei d’ Educació? No ho crec. Ha de ser una altra cosa. Això de que “ Dios escribe derecho con renglones torcidos” no me pensava que fos tan literal. La veritat és que ,com que tot és tan fosc i mal explicat, ara tremol. De nit me venen a veure les bubotes del pont del Tren, del cinema Doré i de Santa Isabel. Quan les sent a prop procur no perdre la tranquil·litat i els hi vull transmetre que vagin a veure na Catalina Cirer, que viu a un edifici històric de les Avingudes o que enviïn els tremolors a les finques a les quals alguns regidors de Palma diuen que s’hi volen comprar un pis per a demostrar que “aquí se vivirá bien”; però que no molestin els veïnats de dalt, ni de baix, ni del costat. Com que fins ara no havia cregut en bubotes també els hi faig un altre suggeriment : que quan Jaume Matas, dissabte qui ve, digui a Zapatero que som una “comunitat màrtir”, facin una volta per la sala i diguin baixet que són aparicions dels màrtirs del Hostalets. No se per quina associació d’ idees, ara me ve a la memòria una frase de Nadal Batle que deia “ si jo no crec en la religió vertadera, com he de creure en les altres?”

salutació

jo | 17/12/2005, 21:56

benvinguda a la xaexa
Afegeix un comentari
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb