Randa

Observacions i comentaris lliures sobre els dies, els aconteixements i la gent.

Sols hauríem de parlar del que entenem i Miquel Barceló, historiador és un mestre.

Randa | 03 Gener, 2006 02:01

 

A la presentació del llibre  d’ Andreu Manresa “Paratges i personatges de Baleares S.A.” que se va fer a la casa de Cultura de Felanitx , el catedràtic  d’ història Miquel Barceló es va referir al pròleg de Felix Pons que, més o menys el lloava per les coses que el periodista Manresa sap i no diu. Barceló pateix  una discapacitat per a  la seva expressió oral per mor d’ una operació de gargamella i la seva intervenció es va fer una mica pesada per la major part dels assistents, entre els quals em trobava. Ara m’ h he repensat i he tornat a veure en Barceló  la figura d’ un mestre.

Vaig entendre del que va dir que quan més grans ens feim més dubtes tenim i amb major fermesa podem dir que  «no ho entenem ». També vaig intuir una a crítica als historiadors que omplen de  literatura  sense poesia  ni coherència el que no saben. Va repassar molts capítols de la història de Mallorca amb la valentia que li dona ara la seva “atalaia” de catedràtic. Com una torre de Defensa és ell sol.  Després de la presentació sols vàrem parlar un moment d’ una cosa que no tenia res a veure ni amb el llibre de Manresa, ni amb el pròleg de Fèlix Pons ni amb el que ell havia dit aquell vespre: de si se pot continuar dient sense proves que a les eleccions de 1933 va guanyar la dreta per mor del vot de les dones. Ni ell ni jo ho creim. Si els homes haguessin votat l’ esquerra i les dones, suposadament ignorants haguessin fet més cas als capellans que als seus propis marits, alguna cosa túrbia devia passar.

Però ara mateix el que m’ importa és repensar sobre el que se pot i no se pot escriure. No hi ha res pitjor pel propi escriptor o periodista que haver-ho de fer sobre coses que no s’ entenen.  El periodista Manresa escriu sobre el que entén,  però te raó l’ historiador Barceló quan diu que les insinuacions no serviran per res als que vulguin escriure la història dels finals del segle XX i principis del XXI. I quan una persona fa un llibre ho ha de fer amb una certa voluntat de fer història, no de passar-hi a formar part.

Per això, ara veig ben clar que el felanitxer amb fama d’ una mica bandarra, Miquel Barceló és l’ historiador més honest que hi ha hagut a aquestes Illes. Ho saben fins i tot els que varen rebutjar la seva presència com a catedràtic de la UIB, però no se si ho arribaran a entendre mai els  arqueòlegs que quan va sortir el tema del gran espoli fet en el castell de Santueri ( escrit per Manresa i segurament consultat al mestre Barceló) es varen amagar darrera les cortines de les institucions, no fos cosa els hi retirassin les subvencions. Ara sols els hi queda una cosa per fer: continuar escrivint i fent  la seva història.

 

General | Següent | Anterior | Comentaris (3) | Retroenllaços (0)

Comentaris

les tribus germàniques d'Alemània

Maria | 19/11/2008, 15:19

hola,
mira, estem fent un treball de recerca amb els meus amics. Hi ens agradaria saber una mica sobre les tribus germàniques d'Alemània, sobre tot la seva manera de viure etc.
gràcies. m'agradaria que hem contestesis ràpid, si no és molt demanar. Intentarem enviar-te un altre correu amb les preguntes i dubtes més clars.

QUE HACIAN LOS GOMORRITAS

X.S. | 03/01/2006, 13:27

MIQUEL BARCELÓ PER a complementar el mirall de mirades curioses de Barceló adjunt aquest fragment d'un articles seu: EL PAÍS - 21-02-2005 Hace algún tiempo escribí, una vez, sobre Gomorra (véase EL PAÍS del 25 de diciembre de 2000), acerca de qué hacían los habitantes de la antigua ciudad para merecer, como Sodoma, una lluvia de azufre y fuego que les consumió, con horrible brevedad, convirtiéndolos en campos de ceniza. Se conocen los efectos de aquella ira de Dios, pero sólo la mitad de los motivos, los de Sodoma. Ha de decirse, sin embargo, que el castigo también resultó ser parcial. Algunos sodomitas, como es notorio, lograron sobrevivir encontrando intersticios de escape en aquel infierno derribado sobre ellos. Desde entonces el preferente gozo masculino fue obstinadamente difundido por todo el orbe. En cambio, no sólo se desconoce qué hacían los gomorritas, en qué consistía aquello que despertó la cólera de Dios, sino que la falta de cualquier tradición de ejercicio y placer reconociblemente originada en Gomorra parece indicar que no hubo supervivientes. No debe descartarse que pudiera ser su mayor gravedad la que hizo, correspondientemente, que Dios extremase la devastación evitando así cualquier posibilidad de testimonio posterior. Hubo, hace ya mucho tiempo, alguna pesquisa para averiguar si existían, secretamente por supuesto, gomorritas entre nosotros, los humanos. Es el caso, por ejemplo, del gravísimo Pedro Damián (muerto en 1072), que en su Liber Gomorrhiani creyó ver en ciertas agrupaciones de clérigos indicios de gozos herméticamente transmitidos desde Gomorra. Con escaso predicamento, debe decirse. El papa Urbano II no se opuso al nombramiento como obispo de Orleans de un cura llamado Juan, pero conocido por todos como Flora. Aunque la posible conexión de todo ello con los sombríos herejes debidamente quemados en 1022 no puede ser establecida, uno tiene la impresión de que por endebles que sean las huellas, éstas revelan los sigilosos pasos de prudentísimos gomorritas.

Santueri

Xisco | 03/01/2006, 10:44

Lo més significatiu queda al final. D'acord amb lo de Barceló.Lo de Santueri i els arqueòlegs locals lo més sagnant...Han callat. Lamentable. Por o covardia X.S.
Afegeix un comentari
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb